NAUFRAGI:
Del llatí naufragium, síncope de navis fragium, que etimològicament significava navis («embarcació, vehicle per a persones») i fragium («trencament»)

Més enllà de la conseqüència evident de l'enfonsament d'una nau, "naufragi" també apel·la, de forma implícita, a la impossibilitat d'acomplir una fita, una gesta o un somni. Sigui quina sigui la causa, un naufragi és un "trencament", un fracàs, una derrota. I quan les restes d'un naufragi arriben a la costa, amb el seu posat silenciós i mut posen en evidència la desolació i tristesa de la utopia que mai s'assolirà. Malauradament, aquests darrers anys ens hem acostumat a veure com moltes persones, perden la seva vida i els seus somnis entre el mar i la sorra de les nostres costes.

Passejar un matí d'hivern per les platges de l'Empordà després d'una setmana de tempestes o llevantades, és un regal i un estímul per a la imaginació: la sorra es transforma en un gran mantell que acull sense recança tots els "fragiums" possibles, sempre anònims, senzills i diferents. Cada fragment que el mar diposita de forma aleatòria damunt la sorra, branques, petxines, fustes, suros i plàstics (per desgràcia), juntament amb les roques i restes vegetals de la zona, esdevenen els protagonistes de les composicions pictòriques "Naufragis".

Més enllà de l’estètica gairebé paisatgística de cada “naufragi”, la disposició solitària, aïllada i equidistant dels objectes que els conformen, és una metàfora silenciosa de la nostra incapacitat per assolir la utopia.

 

Naufragi I
Naufragi II Naufragi II
Naufragi III Naufragi III
Naufragi IV. Totems Naufragi IV. Totems
Naufragi V Naufragi V